Qui sap?

Que se n'ha fet d'aquelles flors,
no fa tants dies...
Les portàvem a les mans, amb alegria,
per reclamar els nostres drets
de cada dia.

I de l'alegria què se n'ha fet?
I de l'esperança que ens unia?
El vent se les va emportar,
tan sols fa uns dies.

I dels somriures que se n'ha fet?
Companys nostres durant tants dies,
l'odi l'ha tacat de sang,
a cops de pal i de mentides.

I el nostre somni i el nostre anhel?
I la llibertat que tots volíem?
Qui sap si tornaran...
Potser algun dia.

I si algú crida de molt lluny,
que ens vol enterrar en vida...
Agafarem fort aquelles flors
per gaudir-ne un altre dia.

La república està esperant
I la pau, que tots volíem,

 els somnis de llibertat
i els somriures d'aquest dia.

Ben segur tornarà la fe,
la fe i la nostra l'alegria,
perquè a dins del nostre cor,
la pàtria ens crida.

® Roser SEGURA. 2017