Parlant amb el mar

Tu, que ets el mirall del Sol,
gronxar de la lluna i les estrelles,
la serenor de les aus viatgeres
i la vida de peixos i coralls.

Tu, a qui els homes 
van voler dominar,
lliscant damunt teu, 
per anar d'un lloc a l'altre.

Tu, d'un blau intens,
pintat d'escuma blanca,
inquiet, movent-te sense parar,
somrient i amable.

Tu, que sent el mar,
formes part de la Terra,
i l'acompanyes
en el seu girar de cada dia.

Avui plores desesperat,
veient com la mort s'emporta
els que fugen de la fam,
lluitant per la seva vida.

No deixis que marxin sols,
gronxa'ls amb escuma fina,
canta'ls-hi cançons suaus,
cançons i contes de nines.

Acull-los a dintre teu,
bressol d'algues i petxines,
i que al mar trobin un cel
d'estrelles i coral·lines.

Mar nostre, mar de dolor,
mar verd, mar d'esperança
mar blau color de cel,
escolta la nostra pregària.

Torna a ser camí de pau,
camí d'entrada a la vida.
Mar de tots, sigues el pont
que ens torni a tots l'alegria.

® Roser SEGURA. 2018

Il·lustració de Magí Marcé, “L'Anna i el misteri dels peixos abissals”.