A l'Àngel Rojas

Estimat amic.
He vingut a dir-te adéu i tu no m'has esperat.
El viatge va ser complicat, la ciutat es va convertir en un camí sense fi, de carrers desconeguts, acompanyada de gent estranya. La soledat i la tristesa no em deixaven pensar amb claredat adequada. Perquè continuar aquell camí si ja sabia que el final ja no et trobaria?

Aquell camí estrany em va acompanyar de molts records. De la vegada que vaig conèixer aquella colla de nois, de la que tu hi participaves. Em va sobtar l'educació i l'amabilitat que demostràveu.

De l'alegria sana que teníeu, traient-li punta a tot, amb molta elegància. De la vostra joventut envejable... Els records se succeïen d'un a un i, cada un, més entranyable. Trobades, sopars, excursions, tota classe de festes, de casaments, de batejos, d'aniversaris... Tot! Tot m'acompanyava en aquell camí, que, tal com em marcava el meu rellotge, ja feia estona que donava per perduda l'ocasió de veure't i demanar-te... Vés... el que s'acostuma a demanar als que de debò marxen.

Àngel, jo poquetes coses et demanaré. La primera que pensis amb la teva fiola. La segona que ajudis, si pot ser des de dalt, aquesta pobra i estimada Pàtria.

I l'última, Àngel, l'última, és que tu, tu que ets un àngel i tots els àngels teniu al cel un lloc reservat, et demano que no ens deixis de la mà. Ni a la família ni als amics, tampoc als coneguts, i perquè no als clients... Per tots aquells que t'han estimat, tu ja ho saps, et demano que els guardis un lloc, ni que sigui un raconet petit. Les ànimes no ocupen gaire lloc i, a més a més, diuen que el cel és prou gran.

Bon amic, el teu record durarà sempre.

No et vaig poder dir adéu, a prop teu. Però, el meu viatge va ser únicament per a tu. I no me'n penedeixo gens.
T'has guanyat la pau de Cel. Que Déu et beneeixi.
Diré a tothom que al cel hi ha un altre àngel.

® Roser SEGURA. 2019.