dimecres, 24 de juliol del 2019

Un passeig, com cada tarda

Asseguts aquí, a la plaça,
ens acompanya
un colom, un pardal
i les fulles
que cauen d'un arbre.

Al jardí,
un roser de roses blanques
i el sol
que s'adorm,
damunt de les teulades.

El pas lent,
el bastó,
un somriure dolç
mirant-me a la cara.

Un petó petit,
un a cada galta.
Una mà que fa adéu,
i una porta que es tanca.

I un propòsit.
Tornaré!
I hi passejarem junts,
com demà, com ahir,
com cada tarda.


® Roser SEGURA. 2019.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada