Ets impressionant!
La teva porta té mil anys,
i ningú mai se la mira.
És tancada amb pany i clau,
tancada, sola i adormida.
Aquells que vas estimar
amb ses penes i alegries,
dormen just al pedregar,
i tu els hi fas companyia.
Com també estimes els camps
i les muntanyes florides
i les cases i els camins
que floreixen cada dia.
I els que esperen sentir altre cop,
les campanes de la vila,
les que tot i ser al seu lloc,
no canten avergonyides.
En el teu entorn,
racó de pau,
que he descobert aquest dia
jo tornaré un altre cop,
per cercar pau i alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada