Els arbres toquen el cel,
el vent pentina les branques
i el Sol, majestuós,
contempla les serralades.
És la llum, és la claror,
és l'ombra, és el color
dels camps i de les muntanyes.
És l'alegria del riu
que baixa sense cansar-se.
És el portal del matí
que desperta l'ocellada.
I quan la Lluna somrient,
dels estels acompanyada,
marxi, a poc a poc, de cel...
Ell sortirà altra vegada
a despertar flors i ocells,
i a il·luminar les teulades.
® Roser Segura i Riera | agost 2022
Vallfogona de Ripollès / Ripollès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada