Un nen ha de néixer

 L’estiu que ha marxat

ens duu, a poc a poc,

l’hivern que ens espera.

El sol lluminós

ja no té gens de pressa,

i la pluja somriu,

des de la finestra.

 Em diuen adéu,

volant dalt del cel,

cantant i rient,

  pardals i orenetes.

L’avet molt feliç

i el grèvol i l’heura,

esperen quiets,

una gran estrella.

La neu baixarà,

i pintarà de blanc

tota aquesta terra,

perquè per Nadal,

Jesús ha de néixer.

® Roser Segura i Riera | 25 de setembre de 2025

Ara és hora catalans

Asseguda vora el mar,

enmig de roses vermelles,

et pentina el vent d’abril

que fa olor de ginesteres.

Tu no tinguis por de res

que si el drac et volgués prendre,

serem tots al teu costat,

no tinguis por, pàtria meva.

Que de la muntanya al mar,

enlairant la nostre ensenya

des de dalt de Montserrat

i amb l’espasa de les lletres,

farem fora tots els dracs

que envolten aquesta terra.

Ningú entrarà al teu jardí,

no pateixis pàtria meva,

que nosaltres som aquí

protegint camps de roselles.

Catalunya, t’estimem

tu ets la nostre donzella,

i no deixarem, no,

que mai ningú et vulgui prendre..

I et defensarem de cor,

de tants dracs i tantes feres,

i serem valents per tu,

Catalunya, dolça terra.

® Roser Segura i Riera | 11 de setembre de 2025

Dins del cor

Aquesta música

em diu,

que m’estimes

i acompanyes.

Els músics,

tots alhora van tocant

i l’amor, tot sol, canta

el seu crit valent.

És el pensament

de l’ànima.

Entra a poc a poc,

a dins del cor.

Allà on tu hi ets.

Amagat,

estimant-me.

No puc deixar de plorar.

Aquesta música tan fina

m’entra a dins

i em recorda

que molt m’estimes.

Els ocells m’han vist plorar

i han marxat de seguida.

Per a ells volar cap al cel,

és vida, és alegria.

® Roser Segura i Riera | 5 de setembre de 2025