L’estiu que ha marxat
ens duu, a poc a poc,
l’hivern que ens espera.
El sol lluminós
ja no té gens de pressa,
i la pluja somriu,
des de la finestra.
Em diuen adéu,
volant dalt del cel,
cantant i rient,
pardals i orenetes.
L’avet molt feliç
i el grèvol i l’heura,
esperen quiets,
una gran estrella.
La neu baixarà,
i pintarà de blanc
tota aquesta terra,
perquè per Nadal,
Jesús ha de néixer.
® Roser Segura i Riera | 25 de setembre de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada