Aquesta música
em diu,
que m’estimes
i acompanyes.
Els músics,
tots alhora van tocant
i l’amor, tot sol, canta
el seu crit valent.
És el pensament
de l’ànima.
Entra a poc a poc,
a dins del cor.
Allà on tu hi ets.
Amagat,
estimant-me.
No puc deixar de plorar.
Aquesta música tan fina
m’entra a dins
i em recorda
que molt m’estimes.
Els ocells m’han vist plorar
i han marxat de seguida.
Per a ells volar cap al cel,
és vida, és alegria.
%20(1).jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada