I... la lluna plorava

Aquella lluna

de cara rodona

i somriure amable

es passejava a poc a poc

per damunt de les teulades.

Era tan bonic el poble

aquella hora de matinada...

que no volia marxar,

i plorava... i plorava...

i el seu plor era de rosada.

I es va amagar al campanar,

i treia el seu cap rodó

per darrere les campanes,

que l'acollien somrients

majestuoses i callades...

Fins que un petit núvol blanc

li va eixugar la cara,

i la va portar a dormir

acompanyada dels estels,

quasi bé de matinada.

A poc a poc

A poc a poc,

roda que roda,

sense camí,

sense destí,

sense cap ombra.

A cau d'orella

t'explicaré

a poc a poc,

tot el que passa,

tot el que es veu

i tu no captes.

A cau d'orella

tot passejant,

sense camí,

t'explicaré

tot el que passa.

Passa la roda

d'aquest destí

que, a poc a poc,

roda a l'ombra

d'aquest camí,

i tu no captes.