El seu mirar i
la seva veu,
silenciosa i trista.
Les seves mans
obertes i fines.
Ella, quieta i plorant,
a la porta d’un palau,
allà on viuen tots els sants,
els millors, els més grans...
La moneda a la seva mà,
va ser el petó
que jo esperava.
L’abraçada un gran regal.
A l’altar deien...
clavat a la creu, va morir per tots.
«És la seva carn, la seva sang».
És el seu amor que ens dona de cor
sempre a tots nosaltres.
Davant d’aquell calze
va plorar el meu cor
per dar-li les gràcies.
® Roser Segura i Riera | 12 de març de 2025
Parròquia de Sant Pacià. Barcelona
