Miro l’arbre,
miro com juga el
vent,
amb les seves fulles.
Miro com les flors
ballen i riuen,
s’obren i es tanquen,
el sol les mira
i elles, de ballar, no
paren.
Els ocells amagats,
silenciosos, quiets
i callats s’ho miren.
Una papallona ha
passat,
tan blanca... tan
bonica,
i darrere les
branques
s’ha amagat,
ella sola, tan
petita.
Un ocell li diu adeu,
amb les ales tan
boniques.
I ella marxa cap al
cel,
calladeta, amb
un somriure.
® Roser Segura i Riera | 4 d'agost de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada