Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diada. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de setembre del 2026

L'anhelada llibertat

Aquestes mans,

com moltes d’altres,

han treballat,

han estimat,

han somniat,

han abraçat

i acaronat.


Van viure la pau,

van patir la guerra,

van passar fam,

i estimar la terra.


Aquestes mans,

fa tants i tants anys

que estan esperant,

que torni altre cop,

l'anhelada llibertat

de quan era nena.


I amb esperança i fe,

un any i un altre any

sense mirar enrere,

hem d'estrènyer ben fort

la nostra senyera.

® Roser Segura i Riera | 11 de setembre de 2026


dilluns, 13 de setembre del 2021

11 de setembre

Altre cop, la il·lusió, el somriure, la cançó.
Altre cop la senyera al coll, a l'esquena, al balcó.
Es pensaven que no hi aniríem i que tindríem por.

Que el record de tants fracassos,
ens ferien quedar a casa, deprimits en un racó.
Hem sortit amb alegria, amb esperança, perquè no?
Hem de demanar el que és nostre, sense demanar perdó.

L'esperança fa miracles, la portem a dins del cor,
ningú ens pot tancar a casa, ni molt menys a la presó.
Els carrers ens esperaven, i ens van acollir a tots,
il·lusionats, i amb prudència, cantant tots amb la mà al cor.

Vam reclamar la independència, la nostra, sí, la de tots.
Fa tres-cents anys que ens la van prendre,
això sí que no té perdó.

 ® Roser Segura i Riera. Setembre 2021



dimarts, 10 de setembre del 2019

La diada 2019

Sota el cel tan gran,
amb el Sol que brilla
i el vent cantant,
milers de persones
trepitgen l'asfalt.

I els carrers s'omplen
de cors bategant.
El poble camina
un any i un altre any
lluint la senyera
i no es cansa mai.

Diu la veu que els guia
"DEMÀ SEREU LLIURES",
no ho oblideu germans,
que aquesta terra, un dia,
tornarà a ser lliure
tornarà a ser gran.


® Roser SEGURA. 2019.

Obeses · Ens en sortirem [Fills de les estrelles, 2018]

dissabte, 10 de setembre del 2016

11 de Setembre 2016

La meva senyera
espera al balcó,
aguanta les pluges, 
el vent, la calor.

Un any i un altre, 
aguanta ferma,
el Sol que li crema,
la pell i el color.

Ella és la consciència, és la il·lusió
de tants i tants homes,
de tants setembres a la foscor,
és un mirall de fermesa,
no es pot quedar en un racó.

Ben agafada a la barana
aguanta ferma sense por,
amb l'esperança que un dia,
no gaire lluny, de debò,
 serà lliure altra vegada,
serà lliure, sí senyor.


® Roser SEGURA. 2016.