L'anhelada llibertat

Aquestes mans,

com moltes d’altres,

han treballat,

han estimat,

han somniat,

han abraçat

i acaronat.

Van viure la pau,

van patir la guerra,

van passar fam,

i estimar la terra.

Aquestes mans,

fa tants i tants anys

que estan esperant,

que torni altre cop,

l'anhelada llibertat

de quan era nena.

I amb esperança i fe,

un any i un altre any

sense mirar enrere,

hem d'estrènyer ben fort

la nostra senyera.

® Roser Segura i Riera | 11 de setembre de 2026

La lletra de la meva vida.

Se'n va anar, sí.

♪ Se'n va anar, va donar-me la mà... ♪
Les seves estimades mans, tan fredes, van agafar les meves, per última vegada. Moria, a poc a poc, l'amor de la meva vida... I just fa dos anys ja no podia parlar. No podia parlar i es moria.

Em parlaven els seus ulls:
♪ Jo no sé... quina cosa em diria...♪
El silenci és molt gran, és molt llarg, tot i ser silenciós, és massa fort, fa mal al cor.
Com es pot dir adeu, a aquell que no voldries que mai marxés?

♪ Que a un adeu no l'hi cap paraula ♪
Ara sí que em podries dir:
♪ Amor, si és ben cert, que més enllà... fa bon dia... ♪
Els dies llargs i tristos del teu llit, amor meu, s'han acabat per sempre. Ara, tu ens veuràs des del cel. Al cel sempre hi fa "Bon dia".
S'han acabat les penes, la tristesa, el dolor i l'agonia, ara tu ja saps...
♪ Que si un es perd, és que ha trobat l'alegria... ♪

Quan es van tancar els teus ulls, es va fer fosc a dins meu. Ja no et veuré arribar mai més. S'han acabat els teus dies i la teva presència, però, el teu mirar... ♪ Va quedar... per recordar... ♪

Perquè, ell, ♪ Va marxar cel enllà i mai més no tornarà ♪.

Aquesta serà, fins que la meva vida s'acabi, LA LLETRA DE LA MEVA VIDA.

® Roser Segura i Riera | 5 de febrer 2023

Tot esperant la independència

Aquestes mans,

com moltes d'altres,

han treballat,

han estimat,

han somniat,

han abraçat

i acaronat.

Van viure la pau,

van patir la guerra,

van passar fam,

i estimar la terra.

Aquestes mans,

fa tants i tants anys

que estan esperant,

que torni altre cop,

la independent llibertat

de quan era nena.

I amb esperança i fe,

un any i un altre any,

sense mirar enrere,

estrenyen ben fort

la nostra senyera.

Roser Segura i Riera. Maig 2021

Poema publicat al diari El Punt Avui

28 maig 2021

Com tu

Vull ser com tu,
petita flor blanca,
que perfumes el camí.

Vull ser com tu,

colom que voles jugant,

amb l'aire d'aquest matí.

I com tu,

aigua que corres,

movent la roda d'aquell molí.

Vull ser estel i vull ser lluna,

vull ser núvol, vull ser mar,

vull ser vent, vull ser petxina.

Vull ser com tu,

heura que puges pel terrat.

Vull ser petita com la formiga,

i vull ser gran com un gegant

O, potser,

només vull ser una bona amiga

que vol donar-te les mans.

® Roser SEGURA. 2018.

Un camí que no duu enlloc

A tots aquells refugiats oblidats a una terra infame.

Són allà, 
amb les seves mans,
mirant de tocar un cel,
un cel que és massa enlaire.

Amb el braços oberts, 
abraçant la fam.
 Somrient a la por,

aquella por on tot s'amaga.

 I els ulls ben oberts
per no deixar de pensar
en el somni d'una mirada.

Tenen els peus al fang,
per seguir un camí,
un camí que mai s'acaba,
un camí que no duu enlloc.

Però, malgrat tot,
un camí ple d'esperança.

L'esperança d'un demà,
del dia que amb la llum del Sol
 cauran, sí, totes les tanques.

^© Roser Segura