Va entrar de cop i volta. Jo m'havia disposat per a escriure ja que, en aquell moment, m’arribava la inspiració... Com que això no passa gaire sovint, s’ha d’aprofitar, i és el que intentava fer quan ella va arribar. La seva visita va resultar francament molesta, al mateix temps que inesperada.
No la vaig rebre gaire bé, la veritat sigui dita, però ella no es va donar per assabentada... i, com si res, es va acostar molt a mi i va començar a explicar-me unes històries, que ni m’anaven ni en venien. Per res!
Però, ella, no parava d’anar amunt i avall, tota l’estona i murmurant sense parar, paraules i més paraules, tan ràpidament que no s’entenia res del que deia. És clar que jo tampoc feia res per comprendre-la, perquè no m'interessava, prou feina tenia de no deixar escapar la mussa, que per culpa d’aquella visita tan pesada, passava d’ella i de tot el que em deia... fos el que fos.
Una mica mosca, li vaig dir que no m'interessava res del que deia, i que per favor em deixés continuar la meva feina. Però ella, com si res, tenia tantes coses a dir, que no parava atenció a res. Es veu que no volia marxar sense acabar d’explicar-ho tot. I tot, ho volia dir tot.
La vaig deixar sola un moment amb una excusa, per veure si es donava per entesa, però en tornar la vaig veure que m’esperava, allà, arrepenjada a la taula, pacientment, sense cap intenció d’anar-se'n.
Jo em vaig veure obligada a ser maleducada i li vaig dir que marxés. Sí, sí, tal com raja. Que tenia molta feina i amb ella allà no podia concentrar-me. Doncs ni així, ella feia com si no ho sentís i continuava com si res d’un costat a l’altre murmurant històries i més històries sense solta ni volta.
La paciència té un límit, d’una revolada, em vaig aixecar i amb la mà li vaig indicar el camí de sortida, així com “apa, bones!”, fent servir, fins i tot, una pala que corria per allà.
Això la va molestar molt i es va sentir molt, però que molt ofesa, i deixant de xerrar va marxar volant.
La veritat és que no podia marxar de cap altra manera, ja que era una mosca.
Per fi podria continuar el que havia començat. Ara ja estava sola. I tan sola com estava, la meva mussa, cansada que no li feia cas també havia marxat. No sé si abans o bé després de la mosca.
