dijous, 28 de maig del 2015

El bressol

La Lluna i el Sol,
dormen i somnien,
el Sol dorm de nit,
la Lluna de dia.

En aquell bressol,
Ai!, qui dormiria...
bressol de gegants,
muntanya bonica.

Els núvols rosats
li fan de cortina,
te coixins de neu
i estels per joguina.

En mig de turons
que la vall domina,
 la forca gegant
de pedra fornida,
 acull cada nit,
els somnis del dia,
el sol dorm de nit,
la lluna de dia.

 
(Tot contemplant el Pedraforca)

dijous, 21 de maig del 2015

La gota d'aigua

Diga’m tu
goteta d'aigua,
que baixes tant a prop meu,
a poc a poc,
tota sola,
pintada de color blau cel.

Diga’m tu,
- És veritat
que els núvols ploren
perquè
no els estima el sol?

Digues tu,
goteta blava
que baixes plorant del cel:
plores
perquè el sol no t'estima?

O per deixar el núvol teu?



dijous, 14 de maig del 2015

La roba blanca

Estén la roba al balcó
estén-hi la roba blanca,
la petita i de color
fora l'eixida, amb les plantes.

Que es gronxi la blanca al sol
que la ventegin les palmes,
i voleïn sobre el cel
saludant a les onades.

Mocador d'un llarg adéu.
Bandera de pau d'ales blanques.
Estén la pau al balcó,
mocador gran d’enyorança.

dijous, 7 de maig del 2015

Pel carrer de casa

Caminant sota el cel
amb el sol de cara
amb el pas feixuc
i la tristor amagada.

Jo penso sovint
quan vaig caminant
pel carrer de casa,
amb records d'infants
de veus i rialles.

Penso en els amics,
els companys, els pares,
que el temps s'ha emportat...
gent tant estimada.

Ells sense saber,
van fer les parets 
de la meva casa,
també em van fer a mi,
així tal com sóc,
una mica estranya.

Sóc ara i aquí,
una dona gran
que no dubta pas
de barrejar el fang
amb pobres paraules.

Penso tot això
quan vaig caminant,
amb el sol de cara
i amb el pas feixuc
pel carrer de casa.