Encara que les flors ens prenguin
i que ens trepitgin els fruits
i ens tallin totes les branques
i deixin l'arbre esmorteït,
defensarem aquesta terra,
si tots estem ben units.
Ens insulten i rebaixen
amb enveja i amb oblit,
i ja saben que fa segles
uns altres ho havien dit.
I així i tot, hem brotat sempre
com aquest arbre ferit.
Ja ningú la falç esmola
per defensar aquest país.
La força no és a les armes,
és al cor, és al cap, és al pit.
Lluitarem amb aquesta força,
cantant, cridant i patint.
Aquestes són les nostres armes,
són les millors que tenim.
I agafats a la terra ferma,
brotarem amb més delit.
® Roser Segura i Riera. Juliol 2021
