Gràcies, de res.

 Aquell matí, com qualsevol altre, els coloms es passejaven per la plaça. Amunt i avall, d'un costat a l'altre.

A un banc, assegut, hi havia un noi. Tot sol, amb cara d'avorriment, es dedicava a rascar el terra amb el peu, com aquell que vol fer dibuixos.

Els coloms es passejaven molt a la vora d'ell i s'estranyaven del seu silenci. Però continuaven passejant i picant el terra sense parar.

Tot d'una, va començar a ploure. Quan els coloms van veure que aquell noi no duia paraigua, sense pensar-ho gens, es van posar a volar per damunt d'ell, i com que ho van fer molt units i sense parar, aquell noi ni s'hi va adonar de la pluja, fins que els coloms van deixar de volar damunt seu. Va ser llavors quan, veient l'aigua de la pluja a terra, va voler donar les gràcies a aquells coloms, però ja no hi eren.

Aleshores va entendre que, aquell acte tan generós i tan senzill, podia ser un bon exemple per ajudar a qualsevol que ho necessites. Sense demanar res a canvi.

® Roser SEGURA. 2020.

Estimeu-vos els uns als altres.

Aquest va ser un consell que Jesús va donar als seus deixebles, i que ara només el podem complir a distància. No podem expressar com voldríem la nostra estimació, ens ho han prohibit.

D'aquell consell, potser hem oblidat el sentit de les paraules, o bé no li hem donat mai la importància que tenen. Aquest any, per culpa d'aquest microbi, ens hem adonat que sí, que en tenen molta d'importància, que és gairebé imprescindible no saludar a algú sense fer un petó, o una abraçada o, fins i tot, fer-ho tot, petons i abraçades.

Hem après a saludar les persones estimades o tan sols conegudes amb una inclinació de cap, amb la mà al cor. Res i, a més a més, d'un tros lluny.

Per acabar-ho d'arreglar, ens hem de tapar la cara amb un drap, que en diuen mascareta, d'aquesta manera ningú veu si estem contens, o no, de veure a l'altre.

I després de tot, només poden trobar-se juntes les famílies que no passin de sis persones, difícil oi? Cosa que, a casa nostra, serà impossible del tot. Tant a casa nostra com a moltíssimes cases d'aquest món. Què podem fer?

Si teniu alguna idea per solucionar el problema, ben segur que moltes famílies estaran contentes, doncs és molt trist no poder celebrar junts les diades importants, i no poder demostrar que ens estimem molt.

Déu meu!, quan s'acabarà aquest malson! Diuen, que tot depèn de nosaltres per poder complir amb aquesta llei. Si és així, que així sia.

De totes maneres, no patiu, jo us estimo molt. Això no ho canvia ningú.

® Roser SEGURA. 2020.

Ceràmica d'en Josep Maria Verdés