Estiu

Olor calenta de pa tendre,

Sol que crema

el pedrís i la finestra.

Estiu quiet,

la ment en blanc,

el cos descansa.

Pesa tant el cel

que els ocells no aguanta,

i s'han aturat per dormir,

cansats d'anar i venir,

sense sentit,

de banda a banda.

® Roser SEGURA. 2016.

Tempesta d'estiu

Plou, a poc a poquet, cau aigua,

és migdia i s'ha fet fosc.

El soroll llunyà dels trons

acompanya avui la pluja,

d'aquest cel tan generós.

L'aire humit, que convida als somnis,

va carregat de perfums.

Generós, duu les mans plenes,

d'olor de molsa i de pi

de faig, d'orenga i de romaní.

La gent no parla, murmura,

l'aigua ha fet callar el soroll,

no canta el rossinyol ni la merla,

el vent s'adorm als matolls.

I els trons com gran orquestra,

d'aquesta tarda d'estiu,

omplen l'entorn de misteri

orgue immens, d'aquest cel viu.

® Roser SEGURA. 2016.

Estem A PUNT.

És un punt.

Només un punt.

El punt és la fracció més petita de la línia, però sense els punts la línia no existiria.

Podem parlar de moltes classes de punts. Punts cardinals, punt de vista, punt d'honor, punt de mira, punt i a part, punt i coma, fins i tot dos punts i també punt final.

Hi podríem afegir els punts que lliguen, el punt de creu i els punts de sutura... D'una manera molt simbòlica, en aquest cas, hi podríem afegir també els punts suspensius...

El nostre punt no es cap d'aquests, el nostre punt és un punt d'esperança. El nostre punt es farà gran, més gran que tots nosaltres. És un d'aquells punts que entren dins del cor i deixen petjada. És el punt de l'interrogant, és el punt de l'admiració, no és pas un punt i a part, no. El nostre punt és un punt i seguit.

Doncs, sí! El nostre punt i seguit, serà el nostre punt de partida. El nostre punt d'arribada. El nostre punt de seguir i seguir, sense defallir, sense aturar-nos, sense cansar-nos. Serà el nostre punt de llum, la nostra fita.

No podem perdre el punt, aquest punt ha de ser la nostra guia, el punt de la nostra llibertat, el punt que ens portarà, sense dubtar cap a la independència. La independència d'aquesta pàtria petita, que sens dubte, serà a partir d'un punt que la farem gran.

Estem A PUNT.

® Roser SEGURA. 2016.

Publicat al PuntAvui, del dia 14 de setembre de 2016

11 de Setembre 2016

La meva senyera
espera al balcó,
aguanta les pluges, 
el vent, la calor.

Un any i un altre, 
aguanta ferma,
el Sol que li crema,
la pell i el color.

Ella és la consciència, és la il·lusió
de tants i tants homes,
de tants setembres a la foscor,
és un mirall de fermesa,
no es pot quedar en un racó.

Ben agafada a la barana
aguanta ferma sense por,
amb l'esperança que un dia,
no gaire lluny, de debò,
 serà lliure altra vegada,
serà lliure, sí senyor.

® Roser SEGURA. 2016.

AYLAN, petit infant

La mare mar,

t'ha deixat suaument

damunt l'arena

i, mentre et gronxava,

cantava baixet a cau d'orella,

cançons de sal i de sirenes.

Ets aquí, quiet,

adormit per sempre,

mentre la mar,

amb les seves mans,

t'amoixa la cara,

i els cabells pentina,

el Sol plora,

mentre et mira.

I ella, sense consol,

aquesta mar de llàgrimes,

omple el teu entorn

d'escuma blanca,

i no deixa ni un moment

d'acaronar-te.

No estàs pas sol,

petit infant,

el teu viatge no ha acabat,

la teva imatge de llibertat,

ha entrat molt dins del cor

de tots nosaltres.

® Roser SEGURA. 2016.

Setembre 2016. Aniversari de la mort de l'Aylan, un de molts d'altres.

L'hortènsia

Treuen el cap saludant

a aquells que pugen l'escala, 

sense fer cas dels barrots 

que les tenen atrapades. 

Miren el cel, impacients,
i els ocells de dalt les branques,
que canten sense parar,
a aquelles flors roses i ufanes,
atrapades dia i nit
en un racó de l'escala.

® Roser SEGURA. 2016.