dilluns, 26 de març del 2018

Fins quan?

Que s'acomiadin els espanyols, des d'ara, dels seus camps de blat, tan estimats per ells, doncs serà el terreny més apropiat per construir-hi una gran presó.

Tothom sap que, a Catalunya, som més de set milions de persones. Dos milions, o potser més, han decidit ser independents, han decidit marxar d'Espanya, d'una manera legal, tranquil·la i alegre.

Tothom sap que el govern d'Espanya ens té molta estima. No vol, de cap manera, que anem tots sols per aquest món ple de perills, de gent terrorista, de republicans, d'independentistes... i molts altres perills que ens podem trobar si anem sols pel món.

Per això han tingut la gran idea. Construir una presó, ben gran, per poder-hi enquibir a tots els seus estimats catalans i deslliurar així la terra catalana de mal-factors que no volen parlar l'estupenda llengua castellana, o espanyola? I que protesten per tot, no deixant viure a ningú i omplen els carrers d'una bandera amb més barres que l'esplèndida dels espanyols, que fins i tot té un escut a damunt, molt maco.

Ens estimen tant, que, pel nostre bé, ens aconsellen parlar el castellà o l'español? Per bé nostre, així no ens caldrà adoctrinar els nens, no cal fer tanta feina.
–Mira si són bona gent!

La feina ja ha començat, al Govern no hi queda ningú. Al parlament passa el mateix. Segur que el Señor Rajoi, ja deu tenir pensada una caseta a Barcelona, potser la que ha deixat la Infanta?

I la inestimable Soraya? A ella potser li agradarà més una torreta vora el mar, a la Costa Brava per exemple... Després de tot, Catalunya, serà d'ells. Nosaltres, els catalans, estarem molt tranquils i feliços, tots junts, a dins d'una estupenda presó al bell mig de Castella, Quina sort la nostra! No?

Hem d'esperar que això passi... Som així els catalans? És aquesta la vida que ens espera? És aquesta la vida que volem pels nostres fills? Si és així, no cal parlar-ne més, ja està bé, però amb la mà al cor. No queda res de valentia a les nostres venes? Que potser tenim sang d'orxata?

Hem de despertar! No ens podem quedar així! No podem esperar que algú ens faci la feina, no ens podem deixar prendre la nostra terra!

Això no, companys, això no!

® Roser SEGURA. 2018



dimecres, 14 de març del 2018

Un dia per la dona

Dona, ets feliç? Sí, jo sé que si,
dus el somriure pintat a la cara.
El somriure de tot un dia dedicat a tu.
Vas tenir tot un dia per tu, TOT UN DIA!

Amb les teves companyes, vàreu envair,
els carrers i les places de la ciutat.
Ningú va poder fer callar els vostres crits,
la vostra felicitat es transformava en rialla.

Va ser el vostre dia, EL DIA DE LA DONA.

Quina sort... un dia per vosaltres...
Un dia per la dona...
Però, ja està, s'ha acabat el d'aquest any.

L'any que ve, n'arribarà un altre,
però, de moment, per aquest any,
Ja en teniu prou,
no fos cas que us hi acostuméssiu.
Que siguis feliç, estimada,
no deixis de ser invisible, ho fas molt bé.

Adéu i fins a l'any que ve.

® Roser SEGURA. 2018

dijous, 8 de març del 2018

La primavera ha arribat

Aquest matí, 
tot passejant per la plaça,
mentre els infants jugaven al jardí,
he vist a la branca d'un arbre
uns brots verds i petits.

Uns brots que anuncien 
el temps que m'agrada a mi. 
Quan fuig l'hivern i 
s'omplen de color les plantes 
i els ocells surten del niu. 

Aquest temps, 
ple de bons aires, 
ens ve a dir que ella és aquí, 
que ha arribat per alegrar-nos, 
que és la primavera, sí.

® Roser SEGURA. 2018


© Phil Vaughn

divendres, 2 de març del 2018

Tot esperant-te

T'he vist
agafada a una branca del roser,
dissimulant,
petita i delicada com mai.

T'he vist
en una flor de presseguer,
perfumant
el vent suau que t'envolta.

T'he descobert
en el cant d'un ocell,
so del cel
que alegra l'ànima.

Ets aquí,
Primavera,
ets tu,
ja et sento amb mi.


® Roser SEGURA. 2018