Si és així, hi puc triar, jo vull ser un ocell, més específicament, vull ser una coloma.
Les colomes, com els coloms, són uns animals preciosos. Tenen unes plomes molt fines i són molt elegants amb el seu caminar, perquè caminen! Sí, sí, caminen... A mi m'han acompanyat pel carrer més d'una vegada.
El més bo que tenen és que volen, és clar, com qualsevol ocell, i això és la cosa que em fa més enveja, poder volar... I enfilar-me dalt dels arbres com si res. Anar d'una branca a l'altra i d'un arbre a l'altre, volar per damunt dels núvols i a prop de les estrelles... Veure el meu país des de dalt del cel, contemplar les muntanyes i els rius des del seu naixement... Oh! Quina meravella. Decidit, si puc triar, vull ser una coloma. Una coloma com aquesta que ve a casa cada matí i que ja em coneix. Jo la crido:
—Coloma!— I ella s'acosta a menjar el pa remullat que li tinc preparat.
Quan jo no hi sigui, i veieu volar o caminar una coloma a prop vostre, penseu que sóc jo. I, si heu guardat un bon record de mi, no l'espanteu, mireu-la amb simpatia, després de tot, els coloms i les colomes, fan més bonic que res i és molt important conservar tot el que és bonic.
I ara me'n vaig volant.
® Roser SEGURA. 2020.
