Tot recordant aquella tarda

Un núvol blanc.
Una mirada.
Un somriure.
Un petó.
Un jardí
pler de flors blaves.

Un colom,
obrint les ales,
i un ocell petitó,
cantant cançons
oblidades.
Cançons
de mel i mató.

Recordant
aquella tarda,
i aquell núvol petitó,
i aquell jardí
de flors blaves,
espero
tornar-te a veure,

i poder-te fer
un petó.

® Roser SEGURA. 2020.

La flor groga

Florida en el mes d'abril,

i està vivint i atrapada

en una esquerda gegant,

a la porta de l'entrada.

La gronxa el vent del matí

i la pentina la rosada.

Vesteix de color d'or,

és una joia amagada.

Ella em mira somrient,

movent les fulles enlaire,

quan passo i li dic adéu,

i no para de mirar-me.

Aquesta nit, l'ha regat

una pluja fina i llarga.

I ella s'ha adormit feliç

tot esperant la matinada.

Si jo fos aquesta flor,

dormiria amb l'estelada,

i enviaria petons
a la lluna enamorada.

I a tots aquells que, com jo,
somiem tancats a casa
amb el dia que ens trobarem
per fer-nos fer una abraçada.

® Roser SEGURA. 2020.