dimarts, 29 de desembre del 2015

El meu esperit i jo

Vàrem sortir de matinada
el meu esperit i jo,
pel camí amb el sol de cara
el meu esperit i jo.

Caminàvem de puntetes
amb silenci i, a poc a poc,
tot acariciant la gespa,
el meu esperit i jo.

Al meu costat i en veu baixa,
murmurant dolces cançons,
cançons d'estrelles daurades,
cançons de mel i mató.
L'esperit m'acompanyava
aquell matinet de sol.

Cap al tard, un xic cansada,
asseguda en un racó,
damunt de la molsa humida
i al peu d'un avet frondós,
vaig veure una figureta
feta de fang de debò.

Era un Nadal que dormia
molt quiet en un racó
i vam fer-li companyia
el meu esperit i jo.

Aquell matí passejàvem,
el meu esperit i jo,
trepitjant fulles i molsa
sense fer gaire soroll.
® Roser Segura



dissabte, 26 de desembre del 2015

Si Nadal és poesia...

Si Nadal és poesia,
què és poesia?

Poesia és pintar
de molts colors les paraules.
És fer que facin olor
les lletres pintades.

La poesia fa ballar els mots
al compàs de les onades.

Ella fa de les paraules,
pensaments,
dels pensaments,
enyorança,
i de l'enyorança,
consol.

Al poema de Nadal
no li manquen les paraules,
lligadetes amb fil d'or,
en fem boniques cantades.

I avui, del fons del cor,
farem un ram de paraules,
per a cada dia de l'any,
per a cada cara estimada.

I per a cada un dels meus amics,
un poema de colors,
lligat amb cintes daurades.

© Roser Segura




dimarts, 22 de desembre del 2015

Què li darem?

Què li darem ?
Què li darem que li sàpiga bo?
Ara mateix, una petita moneda,
ara mateix, un abrigall de cartró.

Què li darem si no té ni un estable?
Què li darem si dorm en un racó?
Si som valents, la nostra flassada,
i potser, un xic de mel i mató.

Què li darem en el Noi de la Mare?
Que li darem que li sàpiga bo?

Amb poca cosa fem contents els pobres,
amb poca cosa em conformo jo,
amb la mà estesa de cada dia,
hi trobo sempre, el bo i millor.

I a vosaltres, que tant us estimo,
què us donaré que us sàpiga bo?
Compteu amb mi amb una forta abraçada,
una abraçada, i un petó.


® Roser Segura


divendres, 18 de desembre del 2015

Nit serena

En aquesta nit, quieta i serena,
no hi caben els núvols,
no hi caben els llamps.
En aquesta nit, tant quieta i freda,
només hi cap, l'esperit del Nadal

L'esperit del Nadal,
neix al cor d'una estrella,
d'una estrella petita i brillant,
I en aquesta nit quieta i serena,
s'amaga al cor d'un avet gegant.

I s'amaga en el cor dels homes,
tant si són petits com grans,
i a les figures del pessebre,
figures fetes de fang.

En aquesta nit tan quieta i freda,
no hi caben les penes, 
no hi caben els mals.
En aquesta nit quieta i serena
només hi cap l'esperit del Nadal.

                                                                                                            ® Roser Segura


Nadal 2015

dijous, 3 de desembre del 2015

La finestra

És tan bonic de mirar-la...
tant si és xica com si és gran,
tant si és nova com si és vella, 
tant se val.

És un ull que mira enlaire,
és un far dalt del portal,
és un adéu i un reveure,
tant si és petita com gran.

Aquesta finestra que em mira
no podré oblidar-la mai,
carregada de flors blanques
em mira des del portal.

                                                                                                                ® Roser Segura