Vàrem sortir de matinada
el meu esperit i jo,
pel camí amb el sol de cara
el meu esperit i jo.
Caminàvem de puntetes
amb silenci i, a poc a poc,
tot acariciant la gespa,
el meu esperit i jo.
Al meu costat i en veu baixa,
murmurant dolces cançons,
cançons d'estrelles daurades,
cançons de mel i mató.
L'esperit m'acompanyava
aquell matinet de sol.
Cap al tard, un xic cansada,
asseguda en un racó,
damunt de la molsa humida
i al peu d'un avet frondós,
vaig veure una figureta
feta de fang de debò.
Era un Nadal que dormia
molt quiet en un racó
i vam fer-li companyia
el meu esperit i jo.
Aquell matí passejàvem,
el meu esperit i jo,
trepitjant fulles i molsa
sense fer gaire soroll.
® Roser Segura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada