L'eclipsi

La lluna, la pruna

s'ha menjat el Sol,
amb una queixalada
ja n'ha tingut prou.

Els núvols l'adoren,
els estels... no tant,
però ella es passeja
pel cel triomfant

Ara està contenta,
tothom ara sap
que ella és molt valenta,
i no amaga el cap

I aquells que l'estimen
li canten cançons,
li fan poesies
i també petons.

® Roser Segura i Riera | octubre 2022

Vent de tardor

Et va despertar la primavera,
i el Sol lluent et va ajudar,
a créixer i créixer.

L'estiu alegre i brillant, 

va desplegar al teu entorn
vol d'insectes i orenetes.

I tu anaves creixent,
petita flor,
al terrat de casa meva.

Un matí vas obrir els ulls,
i van créixer al teu voltant,
tots els perfums de la terra.

I vas guarnir aquell estiu,
estimada amiga meva,
de llum i colors alegres.

Avui, el vent de tardor,
ha vingut a fer-te un petó,
tremolant, enamorat i tendre.

I tu, enamorada i gentil,
com papallona galana,
has seguit el vent, cel amunt.

I no he pogut aturar-te.

® Roser Segura i Riera | octubre 2022

Foto de 

Shabbychicks

 en 

flickr

La tardor

El Sol juga amb els núvols,

fa ganyotes i s’amaga.

Ara si, ara no...

enjogassat amb l’aire.

Damunt de l’aigua

brilla com l’or,

i les margarides

somriuen de cor.

I quan s’enfila, als arbres

els hi canvia el color.

Les branquetes altes

semblen flors d’olor.

® Roser Segura i Riera | octubre 2022