dilluns, 27 d’abril del 2020

Montserrat

Ets aquí, santa Maria,
asseguda, contemplant
el cel i l'escolania
i la gent que està pujant
iels pobles d'aquesta terra,
aquesta que estimes tant.

Montserrat és la corona
d'aquest meu país tan gran.
L'engalanen les estrelles
i les flors del seu voltant
i els ocells que, cada dia,
canten cançons, tot volant.

Als teus peus, Santa Maria,
l'aigua llisca riu avall,
i acarona la muntanya
i alegra boscos i camps.
I aquests pobles que voldrien
ser un país, lliure i gran.

® Roser SEGURA. 2020.

Rajola de 25x20cm artesana pintada a mà 
amb Moreneta de Montserrat.
De venda a Art de la Terra.

dijous, 23 d’abril del 2020

Les roses vermelles

Quatre puntals tocant el cel,
quatre puntals d'aquesta terra.
Quatre puntals vermells de sang,
damunt d'un Sol de primavera.

Quatre flames d'il·lusió,
camins cap a la victòria.
Sant Jordi hi va matar el drac
per cobrir el país de glòria.

I en aquesta Catalunya meva,
amb tot l'amor del seu cor,
Sant Jordi l'ompli de flors,
de flors i roses vermelles.

Sant Jordi 2020
® Roser SEGURA. 2020.




dimarts, 14 d’abril del 2020

Pasqua florida

Dalt d'una branca
canta un ocell.
I la blanca olor
del llessamí
perfuma l'aire.

Plora el cel,
el sol s'amaga.
I en la terra en calma,
no hi ha cançons 
ni campanades.

És pasqua florida.
És pasqua amagada.


® Roser SEGURA. 2020.


dilluns, 6 d’abril del 2020

Què està passant?

No m'ho puc creure... dia de Rams! Primer dia de Setmana Santa, i... a casa, sense palmes ni llorers ni entrar a l'església?

Recordo quan anàvem a beneir amb els nens. Amb les palmes, els palmons, i els rams de llorer florit. Perquè per Rams el llorer ja ha florit... I ens havíem arreglat molt, ben vestits i pentinats, sobretot els nens, ja que aquell dia estrenaven els vestits que, moltes vegades, els havia fet jo mateixa.

He repassat els meus escrits de les "Pàgines Viscudes" on tinc cada setmana santa viscuda a Sant Julià. Un any i un altre. Fent la descripció del temps (si plovia, si feia vent, si feia Sol), la benedicció a la plaça... els cants i la processó entrant a l'església... He repassat els Dijous i els Divendres sants, les Pasqües. Cada any diferent. Els nens més grans cada any… Nosaltres més vells i la gent del poble diferent, si fa o no fa com nosaltres.

Tot com una rutina de costums. Costums que no hi havia per què canviar. Eren així i no pensàvem que haguessin de ser d'altra manera, Tot això, anys i anys. Jo diria, de tota la vida i, de cop, tot ha canviat. Tot. Tant que, per començar, l'església, que és on se celebren, sens dubte, les festes religioses, han tancat les portes! Però, com potser això! Quan la casa de Déu tanca les portes, al poble, en dies tan senyalats?

La Setmana Santa és el principi de la nostra religió. Aquesta tan arrelada al nostre país. Aquesta que ens ha fet seguir un camí, obligat potser, de bondat i d'obediència a Déu. I que l'església catòlica ha construït, per donar-li aixopluc. Unes esglésies per acollir la gent dels pobles... Doncs, aquestes esglésies... Oh, Déu meu!, avui estan tancades! Hem de seguir els oficis a casa, resant i mirant la TV. Això, no havia passat mai! I... que farem per Pasqua? No hi vull pensar, és massa gros...

® Roser SEGURA. 2020.



diumenge, 5 d’abril del 2020

El dia de la marmota

Quin dia és? Dimarts? Dijous?.. No ho sé pas. És igual. Ben bé igual. L'única diferència és el temps. Plou o fa sol? Està ennuvolat o no? Tant se val l'hora de llevar-se. Les 9? Les 10? O més tard... El dia serà igual que ahir, que demà i que demà passat i l'altre.

Ja hem canviat el full del calendari i no hi ha cap diferència que ens pugui dir que alguna cosa ha canviat. Potser fa una mica de fred, ara que tots esperem la Primavera. Jo crec que, a la pobra, també la tenen tancada en algun lloc. Per què si no? No es veuen ni les orenetes! Elles també estan tancades?

Algú, molt espavilat, va dir un dia, que no era de nit, que 'en el frente, no habia novedad'. Molt espavilat, si senyor, almenys hi ha algú que sap el que està passant.

Les notícies que ens arriben per la televisió, són sempre igual d'optimistes. Que si hi ha més morts que ahir... Que ja no s'hi cap als hospitals... Que estan plantant tendes grans per emmagatzemar més gent... Si això és el que diuen per animar el personal, tot un èxit per cert.

Avui és dijous, com deia aquell. Un dia que coincideix, miraculosament, amb el calendari.

Demà serà un altre dia, i que Déu vulgui, que sigui diferent dels altres- Per a millor, sens dubte.

® Roser SEGURA. 2020.