Aniversari de boda

Vàrem triar un camí,

un camí que fa pujada,

i agafats de la mà

l'hem seguit un any i un altre.

Apartant la pols i els rocs,

hem plantat a banda i banda

arbres de flors i fruits

que al nostre camí acompanya.

Germans, amics, el vostre ajut

ens ha fet forts, un any i un altre.

No ens deixeu pas, no pas encara,

hem de collir junts i per molts anys,

moltes flors encara.

I aquest 30 de juny en celebrem 54.

Quan cau la tarda

Quan el Sol es pon,

i cau la tarda

i la música del vent

ompla la plana,

treu el cap un estel

i el Sol s'amaga.

Amb el crit estrident

d'una oreneta galana

deixant el seu niu

de la teulada,

es gronxa una flor blau cel

a d'alt d'una branca.

I el silenci es passeja...,

i un cérvol brama,

i el llop cerca la lluna,

com si fos l'enamorada,

quan el Sol es pon,

i cau la tarda.

                                                

El pensament

Què feies allà amagada

sense poder mirar el cel?

Les fulles que et tapaven

les he arrencades d'arrel.

Petita floreta groga,

groga com un raig de Sol,

ara que el vent et pentina

i et canta dolces cançons

tens la cara riallera

i alegres el teu entorn.

Si sota el fullam t'amagaves

del cel i del Sol rogent,

ara et gronxes divertida

contemplant tots els estels,

petita flor oblidada

 Sol d'estiu baixat del cel.

Jardí de Collsuspina, agost del 2014

El meu somni

I... m'adormiré...

i dormiré molt i molt...

tant i tant m'adormiré

que oblidaré despertar-me.

El meu son serà llarg, molt llarg...

i somniaré,

somniaré que sóc ploma d'ocell

que el vent aguanta.

I passejaré de puntetes

per damunt del Sol,

tot jugant amb les estrelles.

I acaronaré la Lluna,

Ai!, la Lluna! Tant blanca...

Tan blanca i tan plena de pena,

i li faré un petó,

només a ella.

I continuaré passejant

pel cel blau del matí,

i cantaré cançons,

molt i molt alegres.

I, a les meves mans,

unes roses blanques,

collides del jardí del cor,

em perfumaran el camí,

fins arribar a la meva estada.