Panellets

Obedients, rodons, contents de ser admirats
amb ulls d'ametlla, nas de cirera, cor de codonyat.

Abrigats dins la coveta de paper arrissat i

puntuals damunt la taula, amb el porró al costat,

mireu amb menyspreu les pobres castanyes,

arrugades, mig cremades, apilades a un racó.

La vostra festa és vostra, en sou l'admiració.

Per molt que diguin 'La castanyada'

un panellet, no té punt de comparació.

® Roser SEGURA. 2019.

Ja en fa cinc

Ja en fa cinc, d'anys, que escric cada setmana alguna cosa.

Ja en fa cinc que una colla de bones persones llegeixen el que escric. A tots us agraeixo de tot cor la vostra voluntat i la bona fe de seguir-me.

El que escric és, sens dubte, una manera de no deixar de comunicar-me amb els que estimo i amb els que encara no conec. I això em fa sentir acompanyada per tanta gent, a la que no puc fer res més que donar-vos, a tots, les gràcies. Potser si no fóssiu vosaltres, que em feu companyia i em feu sentir bé, jo, ja no seria capaç de continuar editant cap més escrit.

Continuaré, si Déu vol, comunicant-me amb vosaltres, uns quants anys més.

Moltes gràcies!

® Roser SEGURA. 2019.

El pare tenia molta raó!

El meu pare deia: 'Les coses, o es fan bé, o no es fan'.

Penso molt en el que deia i penso que tenia molta raó. Precisament ara, que estem passant i vivint uns moments molt estranys, molt difícils d'entendre, ens costa d'acceptar per quina raó, els nostres polítics es van comportant d'aquesta manera tan estranya amb nosaltres.

Nosaltres que, cegament, vàrem confiar en unes persones que ens van prometre un canvi de govern. Il·lusionats i amb l'esperança de ser, per fi, altre cop un país lliure, vàrem votar.

La nostra obediència, a votar, ens va portar a passar un dia terrible, amb persecucions, detencions, garrotades, corredisses... No sé, de tot. De tota classe d'humiliacions i de tristesa, però amb l'esperança que era la feina que ens tocava fer, que era el moment de fer-la i que l'havíem de fer bé. I la vàrem fer bé, tot i els impediments d'odi i de repressió que ens dedicaven aquells que, se suposa havien de protegir-nos del mal.

Els països, les persones, les famílies... tots tenim un dia assenyalat que ens recorda un moment excepcional, trist o alegre i que l'emmarquem dins de la nostra història.

El dia al qual jo em refereixo i, que va ser molt trist, va ser, sens dubte, l'1 d'octubre de fa dos anys. Però no només el dia 1, no! Després de saber el resultat, de l'esforç, de saber que havíem guanyat, que per fi estàvem a tocar la independència... els nostres polítics, aquells als quals nosaltres hi havíem dipositat tota la confiança i la bona fe, es van fer enrere. Sí, sí, enrere! No van tenir en compte els plors, el desengany i el sacrifici de tanta bona gent. Potser, si haguessin pensat un xic, ara no estaríem com estem.

Ells, plens de por, van fer les maletes i van marxar. Els que es van quedar els van posar a la gàbia. I així van solucionar el problema.

Tot va ser mal fet. Ens van enganyar. Encegats hi vàrem confiar i ara és molt difícil que es pugui arreglar. I nosaltres no tindríem guardat en el record de la història aquest dia tan desgraciat.

Perquè les coses... o es fan bé o no es fan!

Quanta raó que tenies, pare!

® Roser SEGURA. 2019.