Bona nit

La nit fa adormir la Terra,
li tanca els ulls,
i la petoneja.
I la Lluna és un fanalet
que l'acompanya.

Mentre el vent canta, baixet,

cançons de fades,

cançons de bressol

i d'ales blanques...
el món roda adormit

i els àngels canten.

Agombolen els estels,

aquesta terra cansada

de rodar sense parar,

un dia darrere l'altre.

I al matí, en sortir el Sol,

es llevarà cantant,

i seguirà rodant i rodant...

un cop i un altre.

® Roser SEGURA. 2018

Què vol dir?

Saps què et vol dir
el Sol quan escalfa
i et fa aclucar els ulls
amb picardia?

Saps què et vol dir

una flor que es bada

sense demanar permís,

somrient nit i dia?

Saps què et vol dir

l'olor de ginesta i lliri blau

que t'omple el cor d'alegria

i et deixa l'ànima en pau?

Tu saps què vol dir

l'ocell que canta al cap-vespre?

Vol dir que no és hora de volar,

que la nit ha arribat.

Que és hora de somniar

i de tancar la finestra.

Tu saps què et vol dir el cor

quan el temps et du la vellesa?

Que has d'acceptar, callat,

que la joventut ha marxat,

i el temps no té gens de pressa.

® Roser SEGURA. 2018

Serà aixi la gran fi?

En mig de la boira,
oh, Déu meu!
Quina por el camí!

En mig de la boira
no goso ni moure'm,
no veig pas la fi.

Estic atrapada
dins d'un núvol gran
no veig ja la terra,
ja no albiro els camps.

Serà aquest?
Serà així
el moment de la gran fi?

Embolcallada, 
dins un núvol blanc,
arribarà aquella 
que jo temo tant?

Suau com la boira,
ofegant l'espai...

Jo, per no pensar-hi,
amago la cara
darrere les mans.

® Roser SEGURA. 2018

© 2007-2018 Zombie-Pip