Rosa d'Abril

Si avui vas a Montserrat

a veure la Moreneta,

porta-li un ram de flors

dels camps de la nostra terra,

d'aquelles que fan olor

de roses i ginestera.

I demana'ls-hi als ocells

que li cantin cançonetes,

cançons de cel i de mar

de núvols i d'orenetes

i que alegrin els camins

d'aquesta muntanya teva,

d'aquesta que estimem tant,

Rosa d'Abril, mare meva.

® Roser Segura i Riera | abril 2022

23 d'abril

                Si no tens flors a la finestra,
                ni al balcó, ni al jardí,

                i al dia de Sant Jordi
                no hi ha roses per collir...

                A tu i a tots els que estimo
                tot cantant de bon matí
                us faré una poesia,
                una mica, així, així...

                Aquest matí de primavera,
                perquè Sant Jordi és aquí,
                aixecarem la senyera,
                i farem fora, això si,
                aquells dracs
                i aquells monstres,
                per què mai a casa nostra
                els trobéssim pel camí.

                I Catalunya, aquesta terra
                serà sempre un gran jardí.

                     ® Roser Segura i Riera | abril 2022

              

                ® Núria Picornell i Segura, als 6 anys

Lluna plena

 HAS CAIGUT EN LLUNA PLENA.

No pot ser això que m'han dit!

No crec pas que siguis tu

la que m'ha llençat a terra.

Perquè tu ets amiga meva,

i jo et miro cada nit,

per tu, m'he fet poeta.

Ara potser et sap greu

veure'm coixa i molt lletja.

Més, jo no crec que siguis tu,

estimada lluna meva.

Jo sé que m'estimes molt,

lluna blanca i riallera.

Si jo hagués mirat al cel,

potser, no hauria caigut.

No pas així! Mare meva!

® Roser Segura i Riera | abril 2022

Per fer-se mal, no cal córrer

No corris, no cal,

potser, a poc a poc,

s'arriba més de pressa.

Mai és tard per caure-hi,

ràpidament segur que si,

però, a poc a poc, es tarda.

Caure fa mal,

i el mal és molt dolent,

"el mal té mal nom"

com deia l'àvia.

Jo tenia tard,

tenia pressa,

i vaig arribar corrent

i vaig trobar el meu mal.

Aquell mal, el meu,

puntualment va arribar,

al cap, al peu, al nas

i... a la il·lusió.

El mal castiga,

no et deixa caminar,

no pots llegir...

i la tristesa et domina.

Però, arriba la bona amiga,

la que et vol recuperar,

això si, a poc a poc,

només faltaria.

® Roser Segura i Riera | abril 2022