Matinada

De matí, el Sol,

amagat encara,

deixava pas a l'alba,

suau, callada i prudent.

Damunt del poble,

adormit i silenciós,

un ocell matiner,

volava, ofenós i lleuger,

per damunt de les muntanyes.

Tenia el cel per ell sol,

i el saludava amb les ales.

A poc a poc,

el Sol va treure el cap,

i tot va canviar.

Les crestes dels turons

es van il·luminar,

finament ben dibuixades.

I va canviar el color verd,

dels pins i dels roures.

I, atrevit i tafaner,

es va ficar a dins de casa

per la finestra oberta.

I es va fer de dia.

® Roser SEGURA. 2018