El vent

Hi ha un vent estrany
que treu les penes.

Hi ha un vent quiet
que lliga els cors.

Hi ha un vent violent
que espolsa els arbres,

I un vent que crida
per les escletxes i els racons.

Hi ha un vent amic,
que riu i canta
i mou els núvols de tots colors.

El vent que bufa aquesta tarda,
porta amagats els meus records.

Des del cel

De tant passejar pel cel
molt cansat i amb molta calma,
s'ha deixat caure suaument
just al cim de la muntanya.

Repenjat i pacient,
contempla les quietes cases
d'aquest poble petitó
protegit damunt la plana.

Quin goig déu fer des del cel
aquest poble de muntanya!, 
quan el Sol li diu adéu,
i els ocells canten a cor
aixoplugats a una branca.

I aquest núvol gran i fort,
a aquesta hora de la tarda
i, sense fer cas del vent,
s'ha adormit dalt la muntanya.

® Roser SEGURA. 2016.