Només un fill. Aquell fill, que havia de ser el suport i l'honra de la família, del que s'esperava tant... Aquell que havia de seguir l'ofici del seu pare... Aquell fill era, per a aquella mare, un munt de preocupacions.
Feia temps que no parava per casa. Tenia uns amics no gaire recomanables. Pastors, pescadors, homes sense cultura que, fins i tot, algun d'ells havien deixat la dona i els fills per seguir-lo. Tot molt mal vist, tant per la mateixa família com per als veïns, que estaven escandalitzats de veure la vida, tan poc formal que portava.
Poques alegries per a una mare. I si afegim que ja el tenien vigilat aquells que deien fer les coses ben fetes, com el poder, o bé els que dirigien l'església, l'angoixa era constant per a ella.
No agradava, a la comunitat, res del que deia, ni com ajudava a la gent, ni com curava els malalts, ni res. Qüestió de bruixeria. Feia nosa, molta nosa. Primerament van pensar que es cansaria, que ningú li faria cas, que era un noi eixelebrat que no sabia el que es feia... Però, no va ser pas així. Cada dia tenia més gent que l'acompanyava. Homes grans i joves, dones de totes les edats, nens petits... La cosa ja havia anat massa lluny i s'havia d'acabar. I es va acabar.
Un dia el van agafar pres. Els altres que l’acompanyaven es van escapar. Va ser el dia que una gran multitud el va sortir a rebre amb rams d'olivera i palmes, cantant i llençant els seus mantells a terra, mentre ell feia una entrada triomfal dalt d'una somera. N'havien fet un gra massa, la cosa no es va fer esperar. Aquell mateix vespre se'l van endur pres.
Ja us podeu imaginar el neguit d'aquella mare... El seu fill, el millor dels fills. I ara, estava pres com un malfactor i ella no hi podia fer res...
El van condemnar a pena de mort. I el van matar. El van clavar a una creu, tal com feien als lladres i gent corrupta. El seu fill... Ella no el va deixar, alguns dels companys tampoc, encara que mig amagats, per por, és clar.
Una vida curta, una vida plena de problemes. Un no parar a casa, un anar sempre contra corrent. Les seves actuacions sempre de protesta, sempre fugint... no es podia esperar res més.
De nom es deia Jesús.
El que no es podia imaginar ningú és que, després de mort, continués vivint amb tots nosaltres.
Algú li ha agraït de debò el que va fer per tots?
Pensem-ho.
® Roser SEGURA. 2017.
