Enyorant la infantesa

Jo vinc a peu per un camí,

sense cap pressa,

de nit i amb flors

i un cel d'estrelles.

Jo vaig cantant,

i no tinc fred per les geleres,

sense aixopluc,

sense abrigall, sense cap pena.

A poc a poc,

vaig arribant d'alt la carena,

em diu adéu el rossinyol

i el brot de menta.

I el vent que corre

 al meu costat sense fer fresa,

canta baixet, alegrement,

a cau d'orella.

Pel meu camí,

perdut d'infant,

mon cor passeja.

Amb mà suau,

els meus records em condueixen,

en aquell món tant enyorat,

estrany i tendre.

Jo vaig a peu 

sense cap por,

pel camí feixuc

de la vellesa.

 

La meva terra

Aquesta és la meva terra,

aquesta que estimo tant.

Aquesta terra tant nostra

que a tots allarga les mans.

Els seus fruits creixen i creixen,

ningú els aturarà mai.

Doncs les seves arrels tan fondes

les rega l'amor i el treball.

Aquesta és la nostra terra,

aquesta que estimem tant.

Té quaranta primaveres

i el sol li somriu tot l'any.

Si la gent d'aquesta terra

 enlairéssim tots les mans,

abraçariem els somnis,

aquells que ens farien grans.

Els somnis que fa tants segles,

aquells que fa tants i tants anys,

  sospiraven aquells homes,

somnis que no moriran mai.

Aquesta és la meva terra,

aquesta que estimo tant...

Serenor

He vist la mar,
des del mirador de la Mar Bella

i la gent que passejava,

a poc a poc, per la vorera,

trepitjant delicadament

les puntetes d'escuma blanca,

que arriben a la sorra,

sense cap pressa.

La gent, la mar i

l'escuma blanca,

m´han portat al cor,

la serenor que em feia falta.

I m'he perdut,

llargament,

per l’horitzó blau,

 allà on neixen les onades

i amb ulls clucs,

 m´he deixat endur

pel concert

de les gavines d’ales amples.

                                                                                                

Dilluns de Pasqua

Per la finestra

passen volant les orenetes.

Com ha de ser.

Per aquesta finestra

sempre passen molt arran,

és el mirador del cel.

I elles, en són senyores.

Tot d'una, han marxat

i s'han fos en un núvol gran

i molt bonic, celebrant,

dins el cel immens,
la Pasqua florida.

Divendres Sant (a Sant Julià)

Aquesta tarda el cel

no para de plorar.

Avui és divendres,

Divendres Sant.

Aquest matí, 
ben d'hora,

el sol compassiu,

el volia consolar.

Però avui és divendres,

Divendres Sant.

I el cel,
plora que plora,

el cel,
no para de plorar.

Dijous sant

Un mos de pa,

un glop de vi,

uns ulls que estimen

i una mà estesa per beneir.

Remor de palmes

i de llorer.

I una branca florida

de llimoner.

Les roses s’obren,

en el jardí,

és aquesta Setmana

que han de florir.

Perfum de roses,
setmana gran,
setmana Santa.
És dijous Sant.