Jo vinc a peu per un camí,
sense cap pressa,
de nit i amb flors
i un cel d'estrelles.
Jo vaig cantant,
i no tinc fred per les geleres,
sense aixopluc,
sense abrigall, sense cap pena.
A poc a poc,
vaig arribant d'alt la carena,
em diu adéu el rossinyol
i el brot de menta.
I el vent que corre
al meu costat
sense fer fresa,
canta baixet, alegrement,
a cau d'orella.
Pel meu camí,
perdut d'infant,
mon cor passeja.
Amb mà suau,
els meus records em condueixen,
en aquell món tant enyorat,
estrany i tendre.
Jo vaig a peu
sense cap por,
pel camí feixuc
de la vellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada