La tardor ha pintat aquestes muntanyes.
El roure vermell i el faig de l'obaga
d'un groc violent, que em té enamorada.
El vent fa volar, una fulla i una altra,
I el sol es passeja i les acompanya.
Els pins que s'ho miren no entenen què passa,
ells, sempre, conserven el verd que engalana
sempre el color verd i no pas cap altre.
La tardor que no para, un dia i un altre,
canviarà els colors de camps i muntanyes,
fins que arribi el fred i a totes les branques
la neu generosa les pinti ben blanques.
® Roser Segura i Riera. Novembre 2021
