I parlant de Nadal...

— Saps Caterina?

Després del fred sempre ve la primavera.

—I com és?

— No ho sé Caterina, però sempre és així.

Cada any torna la tardor

I la molsa verda

i la cançó de mel i mató.

I com cada any, aquell noi de la mare

ens demana un petó.

—I que més?

— I un abric i xocolata

i companyia de debò.

I nosaltres seguirem preguntant

un cop i un altre:

—Què li darem que li sàpiga bo?

—I com és?

— No ho sé Caterina,

no ho sé, no.

® Roser SEGURA. 2021.

Si tu fossis aquí

Si tu fossis aquí,

agafats de la mà,

aniríem aquest matí,

a collir rams de ginesta,

farigola i romaní.

Si tu fossis aquí,

cantaríem sota un pi

aquelles cançons tan nostres

que parlen de tu i de mi.

Estimat, i si tu fossis

a casa nostra, aquest matí,

tots els ocells cantarien,

dalt dels arbres del jardí.

Però, tu ja no ets a casa,

hem perdut aquell camí

que ens duia a collir ginesta

i aquell que t'apropa a mi.

La teva estada és una altra,

una casa, un jardí.

Unes persones que et cuiden...

cap d'elles s'assembla a mi.

Però jo, un dia i un altre,

una tarda o un matí,

vindré a fer-te companyia

perquè el meu cor és aquí.

® Roser SEGURA. 2021.

Niu d'estrella

Jo sé que hi ha a dalt la serra

molt a prop d'on neix el riu, 

un tresor, una gelera...? 

Una cosa que no es diu.

Us ho diré a cau d'orella...

Una estrella hi té el seu niu.

Només ho sabem jo i ella

i el pi gran que l'aixopluga

i acaronant-la somriu.

Jo la veig pentinadeta,

cara alegre, argent viu.

Ella és ma dolça companya,

dorm de pressa,

sempre em diu.

Ficada al llit, ben tapada, 

des de lluny em fa xiu-xiu.

Bona nit, dolça companya, 

compte!, de no caure al riu.

® Roser SEGURA. 2021.

Epifania

Pel desert immens del món

a poc a poc caminaven

uns homes sants i prudents,

amb el fred a les espatlles.

Un estel els va guiant

per un camí sense esperança,

per un camí desert d'amor,

desert de bones paraules.

Els pobles que van passant,

tenen buida la mirada,

les cases xiques o grans,

són plenes d'odi i recança.

I ells segueixen pel desert,

per cercar dins d'un estable

l'Infant que ha de dur la pau;

i oferir-li or i plata.

En el desert del cor del món

planter de guerres irades,

només aquest petit infant

farà que el món sigui un altre.

I tant de bo que aquest any,

quan arribin prop de casa,

ens vegin com uns infants,

i ens omplin de benaurança.

® Roser SEGURA. 2021.