Les pedres del meu país

Amb una pedra sobre l'altra
hem construït el país.
Una pedra rosa,
una pedra blanca,
una pedra xica,
una pedra grisa.

Hem escrit la nostra història
a les pedres del camí,
camins de gresca i de joia,
de farigola i romaní
i dels valents que marxaven,
a la guerra lluny d'aquí.

Hi ha un camí que fa baixada,
el del riu,
el del molí,
el del camp,
el de la plana
i aquell que m'agrada a mi.

A mi m'agrada el que puja,
i el que m'apropa a l'amic
d'aquell que ja fa mil dies,
que a la presó va a dormir.

En el camí de pujada
no hi ha roses,
no hi ha pins,
no hi ha ocells
i no hi ha garses
aquest és un camí trist.

El camí que a mi m'agrada
entre tots l'hem de guarnir,
hem de sembrar-hi ginesta,
margarida i llessamí,
lliris blaus i violetes,
i les roses del jardí.

El dia que obrin les portes,
anirem tots al camí
a fer volar la senyera,
a fer petons als amics,
i escriurem a la pedra
la història d'aquest país.

® Roser SEGURA. 2020.

Lluna de plata

T'he vist que sorties,
silenciosa i callada,
per damunt dels camps
d'aquesta terra castellana.

Descalça has pujat
damunt del cel de la tarda,
i t'has passejat pels camps,
camps de blat i de civada
i per les vinyes verdes,
de raïms de plata.

I, a poc a poc,
silenciosa i blanca,
t'has apropat aquell riu,
que tu n'ets l'enamorada.
i ell t'ha fet molts, molts petons,
petons de somnis i de rosada,
de núvols blancs i d'estelada.

I somrient has marxat,
blanca lluna platejada
dient-li adéu al castell
i a aquesta terra estimada.

® Roser SEGURA. 2020.

El colom missatger

Un colom, a la finestra,

de tu m'ha parlat així,

m'ha dit que enyores la casa,

i el so d'un violí.

Aquest colom em parlava

del silenci del jardí,

dels bastons i les lliteres,

de les cadires amb coixins.

Jo l'escoltava callada,

pensant que tu, des del llit,

aquest colom m'enviaves,

per estar una mica amb mi.

I, quan aquell colom marxava,

cel enllà, fugint de mi,

no va veure que plorava

perquè tu, ja no ets aquí.

® Roser SEGURA. 2020.