Les pedres del meu país

Amb una pedra sobre l'altra
hem construït el país.
Una pedra rosa,
una pedra blanca,
una pedra xica,
una pedra grisa.

Hem escrit la nostra història
a les pedres del camí,
camins de gresca i de joia,
de farigola i romaní
i dels valents que marxaven,
a la guerra lluny d'aquí.

Hi ha un camí que fa baixada,
el del riu,
el del molí,
el del camp,
el de la plana
i aquell que m'agrada a mi.

A mi m'agrada el que puja,
i el que m'apropa a l'amic
d'aquell que ja fa mil dies,
que a la presó va a dormir.

En el camí de pujada
no hi ha roses,
no hi ha pins,
no hi ha ocells
i no hi ha garses
aquest és un camí trist.

El camí que a mi m'agrada
entre tots l'hem de guarnir,
hem de sembrar-hi ginesta,
margarida i llessamí,
lliris blaus i violetes,
i les roses del jardí.

El dia que obrin les portes,
anirem tots al camí
a fer volar la senyera,
a fer petons als amics,
i escriurem a la pedra
la història d'aquest país.

® Roser SEGURA. 2020.