dimecres, 27 de juny del 2018

La primavera


Ja ha marxat.
Ja ha marxat la primavera.

Ha deixat, dissimulant,
en mig de roques i pedres,
molt a vora de la mar,
un ram de roses vermelles
i uns lliris grocs de sol
per què no ens oblidem d'ella.

La recordarem a l'hivern
quan, mirant per la finestra,
contemplarem la neu
i anirem a jugar amb ella.

Trobarem a faltar, al cel,
el vol de les orenetes.
I, vora la llar de foc,
quan el fred ens vulgui vèncer,
ben segur que hi pensarem,
fins que ens torni a venir a veure.


® Roser SEGURA. 2018.


Gorse By The Shore With Distant Cottages
Exposició de Judith Bridgland


dimecres, 20 de juny del 2018

Amor vincit omnia

Una mà que fa adéu,
una mirada que s'allarga a l'infinit.

Una mà que fa adéu
uns ulls que no miren de tan humits.

Una mà que fa adéu
un sanglot amagat a dins del pit.

La teva mirada,
els teus ulls,
la teva mà,
diuen adéu sense mirar.

Diuen adéu sense plorar.

Diuen adéu sense saber
que viuràs en una altra casa
ahir, avui, demà...

Que no viuràs a la casa,
on tant ens vam estimar.

La teva mà quan diu adéu,
diu adéu sense mirar...
Diu adéu sense plorar.

® Roser SEGURA. 2018.


diumenge, 17 de juny del 2018

Com tu

Vull ser com tu,
petita flor blanca,
que perfumes el camí.

Vull ser com tu,
colom que voles jugant,
amb l'aire d'aquest matí.

I com tu,
aigua que corres,
movent la roda d'aquell molí.

Vull ser estel i vull ser lluna,
vull ser núvol, vull ser mar,
vull ser vent, vull ser petxina.

Vull ser com tu,
heura que puges pel terrat.

Vull ser petita com la formiga,
i vull ser gran com un gegant

O, potser,
només vull ser una bona amiga
que vol donar-te les mans.

® Roser SEGURA. 2018.




dimarts, 5 de juny del 2018

La residència

He entrat en aquella casa i no he pogut evitar pensar com serà el dia que, definitivament, l'acompanyaré i ell hi farà allà la seva nova casa.

M'hi imagino a tots dos agafats de la mà, esperant al vestíbul a la persona indicada per fer les presentacions.

Una bona rebuda. Una sala gran. Un pati alegre. Un silenci respectuós. Unes sales àmplies per dedicar-les a diferents treballs on es respira una olor de net, sense molestar gens ni mica.

Tot el necessari anirà dins d'una maleta. Vestits, calçats, medicaments... Algun record serà imprescindible. Llibres, fotografies... Sobretot les fotografies de la família. Que no en falti ni una.

Les mans agafades. L'últim passeig, el menjador, el dormitori i tornar al vestíbul...

Un petó, una abraçada, un adéu i una porta que es tanca.

El retorn. Tota sola.

Després de 56 anys una malaltia ens separarà.

La malaltia ha pogut més que totes les dificultats, que totes les tristeses, que totes les angoixes viscudes.

Tot això passarà d'aquí a no gaire.

Aquest serà el futur que ens espera.

No sé si seré capaç d'acceptar-ho, però estic obligada a pensar-hi, a començar a fer-me'n el càrrec.

Que Déu ens ajudi.

® Roser SEGURA. 2018