Ja ha marxat.
Ja ha marxat la primavera.
Ha deixat, dissimulant,
en mig de roques i pedres,
molt a vora de la mar,
un ram de roses vermelles
i uns lliris grocs de sol
per què no ens oblidem d'ella.
La recordarem a l'hivern
quan, mirant per la finestra,
contemplarem la neu
i anirem a jugar amb ella.
Trobarem a faltar, al cel,
el vol de les orenetes.
I, vora la llar de foc,
Una abraçada per a tu Roser. Quin elogi més tendre i delicat has fet de la primavera. Millor no ho podies descriure. Et felicito. M'ha encantat.
ResponElimina