Al peu de l'escala,
m'ha deixat, el vent,
la ploma d'un àngel
blanca com la neu.
Amb aquesta ploma,
que m'ha dut el vent,
vull escriure't cartes,
dibuixar flors blanques
i blaus pensaments.
Amb la ploma blanca,
quan s'adormi el vent
t'escriuré un poema
d'amor i d'anhel.
La carta que escrigui,
te la durà el vent,
i els estels, la Lluna
i el Sol ponent.
Quan rebis la carta,
que et portarà el vent,
guarda-la en silenci,
llegeix-la quan dormis.
Jo seré prop teu.
® Roser SEGURA. 2020.
