El Barça jugava a Madrid. El rei hi seria. El rei i bona part del govern d'Espanya. Per tant, poc o molt, tothom duia a damunt alguna cosa vistosa del color del sol.
Decidits a entrar, amuntegats a la porta, amb la gran alegria de la victòria pintada a la cara, algú els va aturar, dient que no podien entrar portant res de groc al damunt i que ja podien llençar tot allò de color groc horrorós i terriblement perillós, per no dir terrorista, a un contenidor que tenien preparat, amablement, per facilitar la feina.
Al contenidor hi van anar a parar, jerseis, samarretes, bufandes, llaços i fins i tot xiulets. Tot, tot el que podia ser un gran perill per a la multitud innocent i pacifica del camp.
La decepció del principi va quedar oblidada amb la gran victòria, tan esperada i merescuda per a tots els culers. Els crits, les fotos, els aplaudiments, els petons, les abraçades... Res, tot. No va faltar-hi res, més ben dit, sí hi faltava. Incomprensiblement, el color groc. Que se n'havia fet de totes aquelles samarretes grogues?
El rei dóna la Copa, els crits augmenten, les fotos també... Ja som campions...
Al mig del camp es prepara la gran foto. Tot a punt. Els nens dels campions també hi són, els somriures fotogràfics a punt... i tot d'una, una gran pluja groga els cau al damunt, no pot ser...
D'on han sortit aquells retalls grocs? Qui es va dedicar a fer retalls de les samarretes que amb tanta pena havien deixat a l'entrada?
La resposta només la té la bona fe d'aquella gent, que tenia preparada una gran sorpresa, una sorpresa impensable. I nosaltres que havíem desconfiat d'aquella actitud... que ens havíem enfadat per la requisa dels nostres grocs estimats... I ara què? Res, donar les gràcies pel detall, és el mínim que podem fer per agrair a aquella bona gent, la molèstia i la feinada de retallar tantes i tantes samarretes, per donar-nos aquella alegria.
D'això se'n diu... BONA GENT?
® Roser SEGURA. 2018
