dijous, 31 de desembre del 2020

No ploreu per Nadal

Si us plau, no ploreu més
per les penes passades.
Nadal és una finestra oberta,
sense cortines ni persianes.
Deixeu entrar el so del món
el so de l'alegria i la rialla.
Que la música i la llum,
alegrin la vostra casa.

Si us plau, no ploreu més,
i eixugueu-vos bé les llàgrimes.
Per això no cal esforç,
hi ha un amic a cada mirada,
que us allargarà la mà,
i per què no, una abraçada?
Obriu la porta a Nadal,
deixeu entrar l'estelada.

Roser Segura i Riera
Nadal 2020





dijous, 24 de desembre del 2020

Si no fos

Si no fos
perquè és Nadal...
Si no fos
perquè us estimo...
Si no fos
perquè sóc gran...
Recitaria, cantant,
cançons plenes d'alegria
aquesta nit de Nadal.

Però, com que és nit de pau,
nit de torrons i família,
i jo no us vull fer cap mal,
us envio aquesta carta.

Acolliu-la bé, si us plau.
Jo, amb ella, us envio
molts petons aquest Nadal.
I li estalviarem a l'oïda
que no pateixi cap mal.

Roser Segura i Riera
Nadal 2020


        Il·lustració de Roser Calafell


dissabte, 19 de desembre del 2020

Nit de Nadal

Era una nit molt freda. En mig d'un bosc hi havia un avet que estava trist, ja que en aquell bosc no hi havia cap més avet que ell.


Heus aquí que un estel el va veure des de dalt del cel i, com que allà dalt s'avorria molt, va pensar que el millor que podia fer era... anar a fer-li companyia.

Sense pensar-s'ho va baixar corrent, despenjant-se ràpidament del cel. Quan va ser al damunt de l'avet, va relliscar, i va caure avall. Va tenir sort d'una branqueta que sortia més que les altres que el va emparar.

Com va poder, a poc a poc, es va anar enfilant. Amunt..., amunt... Fins que va arribar a tocar la punta de l'avet. Per no tornar a caure, es va arrapar ben fort a l'última branca i en fer-ho, va deixar anar tota la seva llum.

L'avet va quedar completament il·luminat mentre l'estel se'l contemplava molt satisfet.

Va ser llavors, tot mirant-lo, que es va adonar que l'avet plorava. Li queien unes llàgrimes rodones i blanques. Les llàgrimes eren d'agraïment. Aquelles llàgrimes, tal com anaven caient, es convertien en boles de colors que quedaven penjant de les branques.

Els habitants del poble, atrets per aquella llum tan intensa, van anar tots cap al bosc i quan van veure aquell avet tan bonic, es van posar a cantar i ballar al seu voltant. Va ser en aquell moment que es van adonar que aquella no era una nit qualsevol. 

Aquella era la nit de Nadal.

® Roser SEGURA. 2020.