Nit de Nadal

Era una nit molt freda. En mig d'un bosc hi havia un avet que estava trist, ja que en aquell bosc no hi havia cap més avet que ell.

Heus aquí que un estel el va veure des de dalt del cel i, com que allà dalt s'avorria molt, va pensar que el millor que podia fer era... anar a fer-li companyia.

Sense pensar-s'ho va baixar corrent, despenjant-se ràpidament del cel. Quan va ser al damunt de l'avet, va relliscar, i va caure avall. Va tenir sort d'una branqueta que sortia més que les altres que el va emparar.

Com va poder, a poc a poc, es va anar enfilant. Amunt..., amunt... Fins que va arribar a tocar la punta de l'avet. Per no tornar a caure, es va arrapar ben fort a l'última branca i en fer-ho, va deixar anar tota la seva llum.

L'avet va quedar completament il·luminat mentre l'estel se'l contemplava molt satisfet.

Va ser llavors, tot mirant-lo, que es va adonar que l'avet plorava. Li queien unes llàgrimes rodones i blanques. Les llàgrimes eren d'agraïment. Aquelles llàgrimes, tal com anaven caient, es convertien en boles de colors que quedaven penjant de les branques.

Els habitants del poble, atrets per aquella llum tan intensa, van anar tots cap al bosc i quan van veure aquell avet tan bonic, es van posar a cantar i ballar al seu voltant. Va ser en aquell moment que es van adonar que aquella no era una nit qualsevol. 

Aquella era la nit de Nadal.

® Roser SEGURA. 2020.