Sóc de fang.

Jo tinc l’ànima de fang

i el meu cor de terra cuita.

Si m’estimeu, no em feu mal,

perque sóc feta de fang

amb l’ànima trencadissa.

Puc ser teula d’un terrat,

o un test per la clavellina,

tant puc ser un tupí petit,

com una olla de terrissa.

No us faré nosa en un racó,

però si algú em necessita

estaré al seu costat,

perque sóc feta de fang.

Tota jo sóc de terrissa.

^© Roser Segura

Impressions d'un viatge pel Berguedà. 7. Final.

Final a Sant Julià de Cerdanyola

El viatge és curt,
el temps s'acaba,
un cop s'arriba
d'enllà no es passa.

Tot al meu entorn
desapareix i s'amaga.
Les flors, els rius
i les muntanyes blanques.

Sola estic altre cop,
res m'acompanya.
La claror del Sol
és molt llunyana.

Però el meu cor està content
els ulls són plens de records.
L'ànima en calma,
la flor del passeig
en mon cor grana.

^© Roser Segura

Impressions d'un viatge pel Berguedà. 6.

La casa vella de la Rodonella

A la casa vella,

l'home vell
esguarda amb vells ulls
la vella terra.

El seu vell mirar 

va molt enllà,
camina i conrea.

El vell Sol li diu:
Company, vell amic,
no et moguis d'aquí,
de la casa vella.

Jo que hi puc anar,
sense caminar,
amb el meu mirar
em cuidaré d'ella.

^© Roser Segura

Impressions d'un viatge pel Berguedà. 5.

Un arbre

Camí de Cercs

Arbre sec prop del camí,

digue'm, què penses?

Inaccessible el teu esguard

tot ho recerca.

Quants ocells 

per tu han cantat?

Quants tu 

n'has aixoplugat?

Arbre sec prop del camí

no em torbis.

Quant torni tot t'ho diré

prop de tu, asseguda a terra,

ara mateix no pot ser

el temps no espera.

^© Roser Segura

Impressions d'un viatge pel Berguedà. 4.

Descansant a Berga

Veig la muntanya allà baix,

i el camí blanc que hi arriba,

i l'ocell que passa volant

portant al bec

una cançó per a l'amiga.

Veig el prat i el Sol,

i el vell pagès i la masia.

Els infants al meu entorn,

i el meu estimat amb ells,

que dolçament em mira.

^© Roser Segura