La casa vella de la Rodonella
A la casa vella,
l'home vell
esguarda amb vells ulls
la vella terra.
esguarda amb vells ulls
la vella terra.
El seu vell mirar
va molt enllà,
camina i conrea.
camina i conrea.
El vell Sol li diu:
Company, vell amic,
no et moguis d'aquí,
de la casa vella.
Company, vell amic,
no et moguis d'aquí,
de la casa vella.
Jo que hi puc anar,
sense caminar,
amb el meu mirar
em cuidaré d'ella.
© Roser Segura
M'agrada...
ResponEliminaRoser Segueix viatjant. N'hi ha pocs que cuidin la casa vella, i puguin descobrir aquests racons, plens d'enyor u bellesa.
Gràcies amic.
ResponEliminaMolt bonic àvia. La foto s'escau amb el text a la perfecció. Segueix així!
ResponEliminaEl teu net Daniel.
Dani, es que aquesta es la casa a la que jo li vaig dedicar el vers, es l'auténtica.
ResponElimina