Impressions d'un viatge pel Berguedà. 3.

El ulls passegen

pels camps de Gironella

He vist el camp,

quan dolçament dormia.

I la mà del Sol

que tanta escalfor dóna,

molt a poc a poc

 l'acarona.

I el cel tan blau,

calmós, de mirall s'oferia.

I el camp manyac

es deixa estimar

i, mentrestant,

somnia.

^© Roser Segura

Un raig de Sol

Un raig de Sol,
un somriure.

Una mirada,

una il·lusió.

Un llibre obert,

un poema.

Olor de primavera,

una flor.

Una rosa vermella...

un petó.

^© Roser Segura

Sant Jordi 2016

Lletres al vent

Les lletres les porta el vent
i, embolcallades de paraules,
omplen l'espai amatent.

Corren pels carrers com boges,

es confonen amb les roses

i s'escampen pels jardins,
i es troben totes juntes
amagades cor endins.

Són pensaments, són somnis,
són perfums de tots colors,
són històries, són poemes
que, entremig de tantes flors,
omplen l'espai d'una terra,
i aquesta terra som tots.

^© Roser Segura

Impressions d'un viatge pel Berguedà. 2.

La carretera

Sota els meus peus
la carretera grisa,
freda de cor,
per res no frisa.

Freda és aquí,
sense gràcia als ulls,
sense vida,
del Sol i del vent desconeguda.

No, no vull ser mai carretera grisa,
jo vull estimar i plorar i riure,
jo vull patir i viure.

Saps? Vull ser com aquells camins
que a tot arreu menen.
Que es fiquen bosc endins,
jugant amb les abelles.

Vull ser camí suau
que davalla del cim,
i a la mar verda,
d'olor de sal i d'alga tendra,
dur-li el record del remat
i la neu fresca.

Vull ser el camí planer
que els amics cerquen,
quan amb la pena als ulls
miren la vida.

Quan callats i moixos
sense dir mot fan via.
Perquè trobin la pau,
perquè l'herba suau
els porti un xic d'alegria.

Vull ser així, camí oblidat,
camí petit, de pedres fines,
que va i ve i confós camina
pels grans camins de la vida.

^© Roser Segura

Impressions d'un viatge pel Berguedà. 1.

Preparatius

Si surts passejant

malhumorat i amb pena,

veuràs que un núvol gris

la vista et priva de la carena.

No caminis així,

trenca a dintre teu la pena,

i veuràs que tot d'un cop,

el que tant neguit et dóna,

desapareix i es calma

i, amb poesia,

el pensament es torna.

I gaudiràs del Sol

i tot el que t'envolta,

i et sentiràs net i lleuger,

germà de la natura,

i comprendràs que no es pot pensar

d'altra manera que així sia,
tot caminant feliçment fent via.

^© Roser Segura

Aquests escrits sota el títol Impressions d'un viatge pel Berguedà 

estan dedicats al meu pare que duu el nom de la comarca per cognom...