i no l'estimem gens ni mica.
La pluja, la boira, els núvols, el vent,
el mar, els rius i la terra bonica
són un regal preciós
i el nostre agraïment mai arriba.
Trepitgem la terra sense mirar,
aquesta terra, que és la vida.
La vida dels arbres i del bestiar,
de la fruita, dels camps i les vinyes.
Ens has donat, Senyor,
el Sol, els estels i una lluna tan fina,
tot damunt d'un cel immens,
d'aquest cel que sempre ens mira.
Ja no estimem els camps,
ni les flors, ni les petxines.
Estem fent malbé el mar,
la terra i les nostres vides.
I les guerres, són un joc,
per matar pobles i viles.
Els homes no estimen el món,
aquest món, bressol de vida.
el mar, els rius i la terra bonica
són un regal preciós
i el nostre agraïment mai arriba.
Trepitgem la terra sense mirar,
aquesta terra, que és la vida.
La vida dels arbres i del bestiar,
de la fruita, dels camps i les vinyes.
Ens has donat, Senyor,
el Sol, els estels i una lluna tan fina,
tot damunt d'un cel immens,
d'aquest cel que sempre ens mira.
Ja no estimem els camps,
ni les flors, ni les petxines.
Estem fent malbé el mar,
la terra i les nostres vides.
I les guerres, són un joc,
per matar pobles i viles.
Els homes no estimen el món,
aquest món, bressol de vida.
® Roser Segura i Riera | desembre 2022
