els ocells li deien adeu
amb les seves ales blanques,
i ell marxava, a poc a poc,
acaronant les muntanyes,
totes, un xic tristes.
Perdien, a poc a poc, els colors,
el verd fosc de pins i alzines.
La més llunyana, el va mirar
i el Sol li va somriure,
i ella es va ruboritzar
i s'adormí feliç.
Demà serà un altre dia,
el Sol sortirà del mar
omplint-ho tot d'alegria.
® Roser Segura i Riera | desembre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada